"El terra era tot sorra, ni un bri d'herba. En arribar nosaltres feia un vent tan fort que era impossible caminar amb els ulls oberts. La sorra se'ns clavava a les cames i a la cara com si fossin les punxes del maleït filat. Caminant una mica, amb molta dificultat, vam arribar a una barraca de fusta, on uns gendarmes ens tornaren a fer fitxes i van dir-nos que havíem arribat al final del viatge. Érem al camp de concentració d'Argelers".
Otília Castellví: De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi. Quaderns Crema
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
aquest testimoni dona força al nom de la vostra obra de teatre.
una abraçada
La maleïda sorra d'aquestes platges, quan llegeixes aquests testimonis se't remou tot per dins.
Publica un comentari a l'entrada