Faltant cinc minuts per l'entrada del públic a la sala vaig anar a saludar les actrius al vestuari i em vaig sorprendre en veure que jo estava molt més nerviós que elles, em van transmetre una tranquil·litat que va durar tota l'obra ja que vaig veure en els seus ulls que quedaria perfecte com al final va ser. Les entrades es van exhaurir en cinc minuts i molta gent va quedar-se a fora, és la nota negativa de la vetllada. Durant l'obra vaig quedar-me al costat de la taula de control on en Toni, la Montse i en
Gerard van fer funcionar els llums, el so, la música i altres efectes; vaig pronunciar per dins cada paraula de cada diàleg que va sorgir en l'hora i vint minuts que va durar, i jo que em pensava que no tenia capacitat de memorització!
Al final els aplaudiments van ser espectaculars i en baixar a saludar les mirades emocionades dels amics que ens van acompanyar a l'instant, veia com tenien ganes de venir a expressar què els havia semblat i els amics que van venir són dels que no diuen mentides. A la sorra mateix on s'havia desenvolupat l'acció vam seure les tres actrius, la Montse i jo per obrir un petit col·loqui sobre el projecte.
La gent que es va quedar esperava que diguéssim alguna cosa i els vaig demanar a veure si tenien alguna pregunta, en haver-hi només silencis vaig explicar el procés en l'escriptura del text i una mica la simbologia dels personatges, com sempre que he de parlar en públic em vaig deixar coses per dir però vaig quedar content per haver lloat l'educació republicana a Catalunya simbolitzada en el personatge de la Mercè, un espontani del públic ho va agrair, era un mestre, com jo. En acabar el curt col·loqui (ens van dir que no es podia allargar massa), vam començar a desmuntar l'escenari i escombrar la sorra mentre parlàvem amb amics, familiars, coneguts i públic en general que venia a saludar. Vam estar parlant amb l'
Assumpta Montellà i un grup que van venir de diferents llocs i les crítiques van ser positives, és bo venint de gent que coneix bé el tema de la maternitat d'Elna. En acabar vam anar a sopar convençuts que el treball en equip dóna fruits i que la representació d'ahir només va ser el principi, vam recordar que una iaia que estava a les primeres files va esmentar encantada que tots som molts joves. Sí, tenim entre 28 i 32 anys.
Jordi Roca i Font
Foto: "Construint somnis" de JRoca
Crònica al bloc d'Assumpta Montellà
La gent que es va quedar esperava que diguéssim alguna cosa i els vaig demanar a veure si tenien alguna pregunta, en haver-hi només silencis vaig explicar el procés en l'escriptura del text i una mica la simbologia dels personatges, com sempre que he de parlar en públic em vaig deixar coses per dir però vaig quedar content per haver lloat l'educació republicana a Catalunya simbolitzada en el personatge de la Mercè, un espontani del públic ho va agrair, era un mestre, com jo. En acabar el curt col·loqui (ens van dir que no es podia allargar massa), vam començar a desmuntar l'escenari i escombrar la sorra mentre parlàvem amb amics, familiars, coneguts i públic en general que venia a saludar. Vam estar parlant amb l'Assumpta Montellà i un grup que van venir de diferents llocs i les crítiques van ser positives, és bo venint de gent que coneix bé el tema de la maternitat d'Elna. En acabar vam anar a sopar convençuts que el treball en equip dóna fruits i que la representació d'ahir només va ser el principi, vam recordar que una iaia que estava a les primeres files va esmentar encantada que tots som molts joves. Sí, tenim entre 28 i 32 anys.
