Aviat noves representacions

La gent que va quedar sense entrades a l'estrena i la resta de gent que vol veure "Punxes a la sorra" sembla que estarà de sort aquest 2008. Estem tenint contactes amb diferents llocs per fer novament l'obra i en aquest bloc anirem informant de les dates quan estiguin lligades, estigueu atents i passeu unes molt Bones Festes!
Foto: "La maternitat un dia d'octubre del 2007" de JRoca

L'estrena

Faltant cinc minuts per l'entrada del públic a la sala vaig anar a saludar les actrius al vestuari i em vaig sorprendre en veure que jo estava molt més nerviós que elles, em van transmetre una tranquil·litat que va durar tota l'obra ja que vaig veure en els seus ulls que quedaria perfecte com al final va ser. Les entrades es van exhaurir en cinc minuts i molta gent va quedar-se a fora, és la nota negativa de la vetllada. Durant l'obra vaig quedar-me al costat de la taula de control on en Toni, la Montse i en Gerard van fer funcionar els llums, el so, la música i altres efectes; vaig pronunciar per dins cada paraula de cada diàleg que va sorgir en l'hora i vint minuts que va durar, i jo que em pensava que no tenia capacitat de memorització!
Al final els aplaudiments van ser espectaculars i en baixar a saludar les mirades emocionades dels amics que ens van acompanyar a l'instant, veia com tenien ganes de venir a expressar què els havia semblat i els amics que van venir són dels que no diuen mentides. A la sorra mateix on s'havia desenvolupat l'acció vam seure les tres actrius, la Montse i jo per obrir un petit col·loqui sobre el projecte. La gent que es va quedar esperava que diguéssim alguna cosa i els vaig demanar a veure si tenien alguna pregunta, en haver-hi només silencis vaig explicar el procés en l'escriptura del text i una mica la simbologia dels personatges, com sempre que he de parlar en públic em vaig deixar coses per dir però vaig quedar content per haver lloat l'educació republicana a Catalunya simbolitzada en el personatge de la Mercè, un espontani del públic ho va agrair, era un mestre, com jo. En acabar el curt col·loqui (ens van dir que no es podia allargar massa), vam començar a desmuntar l'escenari i escombrar la sorra mentre parlàvem amb amics, familiars, coneguts i públic en general que venia a saludar. Vam estar parlant amb l'Assumpta Montellà i un grup que van venir de diferents llocs i les crítiques van ser positives, és bo venint de gent que coneix bé el tema de la maternitat d'Elna. En acabar vam anar a sopar convençuts que el treball en equip dóna fruits i que la representació d'ahir només va ser el principi, vam recordar que una iaia que estava a les primeres files va esmentar encantada que tots som molts joves. Sí, tenim entre 28 i 32 anys.
Jordi Roca i Font
Foto: "Construint somnis" de JRoca
Crònica al bloc d'Assumpta Montellà

Tot a punt

Tot a punt per a l'estrena. Ens sap molt greu no poder atendre totes les peticions d'entrades que hem rebut ja que només hi ha capacitat per 100 persones. Qui no tingui entrada pot anar a l'Institut del teatre una hora abans per intentar aconseguir-ne, confiem en fer més vegades Punxes a la sorra per complaure el màxim de gent possible i agraïm a tothom el suport que ens esteu donant.
Moltes gràcies.
Foto: preparatius 3 dies abans.

Moltes gràcies Assumpta!

Pont intens d'assajos i de preparatius per a l'estrena i un sopar que esperàvem amb candeletes. Ahir a la nit l'equip de Punxes a la sorra vam sopar amb l'Assumpta Montellà i vam parlar àmpliament de diversos temes sobre la recuperació de la memòria històrica, la maternitat d'Elna, el "setè camió", les interessants anècdotes de les conferències que fa arreu del país i l'obra de teatre. Teníem moltes preguntes a fer-li a la historiadora que va donar a conèixer aquesta història que finalment ha derivat en el nostre projecte teatral i també a altres projectes com la pel·lícula que prepara en Manuel Huerga. Les sensacions van ser magnífiques i la vetllada excel·lent, esperem que es repeteixi perquè em sembla que no m'equivoco si dic que és només l'inici d'alguna cosa gran.
Moltes gràcies Assumpta!
Consulteu més fotografies en aquest àlbum virtual Flickr.

Argelers 2007

Si llegim bé el que posa en aquest panell informatiu proper a l'hotel du Lido a Argelers veurem que no hi diu gran cosa. Sobta també que l'anomenin el "camp dels espanyols" i que no hi hagi informació en castellà quan milers de persones que hi van ser eren refugiats espanyols vinguts d'arreu de l'estat.
Fixem-nos també en el que diu la pàgina web oficial d'Argelers (en català) on no és fàcil trobar referències el camp.

Retrats

Avui desenes de fotografies poblen les parets de la maternitat d'Elna. La senyora Isabel, que era el nom pel que es coneixia a l'Elisabeth, no se'n perdia ni una i feia moltes fotos de les "seves" criatures.
A Punxes a la sorra hi ha referències a les fotos de la maternitat.
Foto: JRoca

Al web de l'Institut del Teatre

Ja tenim informació actualitzada sobre l'estrena a aquest enllaç de l'Institut del Teatre.

No en queda res

Actualment a Argelers no hi queda res del que va passar a partir de l'any 39. La gran platja d'Argelers avui és un gran reclam turístic i on començava el camp ara hi ha un bosquet de pins. La resta són hotels, restaurants, xiringuitos i quioscos típics de zona turística.
A les fotografies tirades l'abril del 2007 veiem un discret monument amb una placa que explica els fets just al lloc on començava el camp, davant de l'hotel Lido, si hi aneu és fàcil trobar aquest hotel, el camp s'allargava fins on ara hi ha un càmping, també es veu un rierol que és esmentat a l'obra. El poble d'Argelers també té un altre lloc pel record: és una espècie de monument apartat que ells anomenen "cementiri dels espanyols", allà hi ha un jardinet en mal estat sobre una fossa comuna i una placa amb alguns noms, res més, algú hi va deixar una bandera legítima de la República, la nostra aportació va ser una planta i una fulla on vaig escriure "Visca la llibertat, mori el feixisme". Mig any més tard hi vam tornar a veure si en quedava res i no ens va sorprendre veure que ni planta ni full havien sobreviscut, la bandera també havia desaparegut.
Als llocs d'informació turística d'Argelers i Sant Cebrià contesten incòmodes si els demanes sobre els vestigis dels camps, et diuen "no queda nada, no queda nada". Quan es faci la pel·lícula i el lloc s'ompli de curiosos a la recerca del passat hauran de ser més amables, ja s'ho trobaran.
Text i fotos: Jordi Roca i Font. Cliqueu-les per veure-les més grans.

Promeses feixistes

Primavera del 39, la guerra civil va acabar.
La vida als camps era molt dura, molta gent no aguantava i tornava a casa amb la promesa dels franquistes de no represaliar a ningú que no tingués delictes de sang. Per desgràcia eren només promeses i una vegada a l'Espanya feixista els vencedors s'encarregaven de demostrar als vençuts qui havia guanyat la guerra.
A les fotos veiem una forta discussió entre la Carme i la Mercè.

Els guardians dels camps

Els camps de refugiats del Sud de França van ser vigilats per senegalesos i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians. Malauradament moltes vegades els guardians aconseguien el seu objectiu.
A Punxes a la sorra hi ha referències als guardians africans.
A la primera foto veiem la Montse Rodríguez (d'esquena) donant instruccions a la Marta Esmarats i la Marta Pons en una escena que es desenvolupa a Argelers.
A la segona foto les dues actrius escenifiquen una de les primeres escenes en el seu camí a l'exili francès.

Marruecos

Aquesta foto correspon a la sala de parts de la maternitat d'Elna que les dones anomenaven Marruecos. Per la zona republicana corrien històries sobre la ferocitat de les tropes anomenades "Moros de Franco", eren molt temuts i per això de la sala de parts en van dir així, el part era també un moment temut. Per sort les dones que van parir allà van ser afortunades ja que als camps o a unes quadres de cavalls properes a Perpinyà on portaven a parir les dones dels camps la mortalitat infantil era altíssima.
A l'obra surten referències d'aquests fets.

Sinopsi

"Punxes a la sorra"

Aquesta és la història de dues dones que han d’abandonar el país degut a l’avanç de les tropes feixistes a Catalunya l’hivern del 39. Una vegada a França quedaran confinades a un camp de refugiats i passaran un seguit d’adversitats agreujades pel seu estat d’embaràs. Una de les dues tindrà la sort d’anar a la maternitat suïssa d’Elna, l’altra no.

Foto: "La maternitat" de JRoca

Mestres de la República

Aquesta foto s'exposa a la maternitat.
Al peu de foto hi diu: "L'Amèlia amb la Sílvia. És professora i defensa amb vigor les idees republicanes."
Com ha de ser!
Una de les protagonistes de Punxes a la sorra també és mestra de la República.

La senyora Fillols

La senyora Fillols era la llevadora d'Elna i sovint ajudava en els parts a la Maternitat. A l'obra s'hi fa una petita referència.
La foto és feta a la maternitat mateixa.

Primeres aparicions a la premsa

"Punxes a la sorra" ja surt a diferents mitjans de comunicació entre els quals destaquen Vilaweb.cat secció de Vic.
Aquí podeu llegir la notícia.

Fotos de l'assaig a Argelers

A les primeres fotos veiem la Marta Pons i la Marta Esmarats assajant a la mateixa sorra d'Argelers, a la tercera foto la directora Montse Rodríguez dóna indicacions i la darrera foto mostra les actrius, la directora i l'autor del text a les escales de la Maternitat d'Elna.
Fotos: JRoca i Elisenda

Vídeo

Nova visita a la Catalunya Nord

El passat cap de setmana gran part de l'equip vam tornar a Elna i Argelers per visitar els espais que han inspirat la nostra obra de teatre. Les actrius van estar assajant a la mateixa sorra on fa 68 anys es van produir els fets i va ser emocionant. Vam gravar diverses escenes i vam fer centenars de fotografies. Us deixo dues fotos: una feta des del capdamunt de la maternitat suïssa d'Elna i l'altra feta des de la Catedral d'Elna.

Data de l'estrena: 13 de desembre

Amb la incorporació de l'Aina de Cos tenim les tres actrius i també la data de l'estrena: el 13 de desembre del 2007 a l'Institut del Teatre de Vic.
Properament explicarem més coses...

Punxes a la sorra

El text definitiu ja ha estat acabat i aprovat per tot l'equip de manera que tornem a posar-nos mans a la feina per estrenar l'obra aquest hivern. Els canvis argumentals han agilitzat el text i alhora l'han fet més realista, les actrius tornaran a assajar properament.
El títol definitiu serà "Punxes a la sorra".

La sorra d'Argelers

El projecte en qüestió parteix d'una escenificació teatrelitzada de fragments del llibre la Maternitat d'Elna a El Folló (Tagamanent, Vallès Oriental) a l'hivern del 2006. D'aquí va sorgir per part de la Marta Esmarats, la Marta Pons i la Montse Rodríguez la necessitat de fer una obra de teatre sobre els fets de l'exili a França i la maternitat suïssa d'Elna. L'encarregat d'escriure l'obra va ser en Jordi Roca que es va implicar en el projecte de seguida i es va documentar per escriure sobre uns fets reals desconeguts per moltíssima gent. Passats uns mesos l'obra ja estava acabada i van començar els assajos dirigits per la Montse Rodríguez i amb les actrius Marta Esmarats i Marta Pons.
El passat juliol, després d'un assaig, es va decidir centrar el projecte en la vida als camps de refugiats de la Catalunya Nord fent esment a la Maternitat d'Elna. El setembre tornaran els assajos amb alguns canvis argumentals.
El títol final no serà La llum d'Elna com estava previst.
Estem buscant suport econòmic per tirar endavant el projecte.
Moltes gràcies

Stand by

Aquest bloc queda en espera fins que el projecte estigui més madur.
Perdoneu les molèsties.