Fotos de l'estrena 6

Fotos de l'estrena 5

Fotos de l'estrena 4

Fotos de l'estrena 3

Fotos de l'estrena 2

Fotos de l'estrena 1

Des d'avui i fins el dia de la propera representació de Punxes a la sorra a Vic cada dia penjarem una nova foto del dia de l'estrena.
Nota:Les fotos són captures de pantalla del DVD, la qualitat no és perfecte.

9 de febrer de 1939

"En Cataluña a las once horas y 35 minutos, una de nuestras Columnas alcanzó la frontera en el Coll del Pertús. El espectáculo que presenta la carretera desde un par de kilómetros antes de la La Junquera es verdaderamente desolador, porque refleja la marcha de los restos de un ejército en total derrota: los coches y camiones abandonados, algunos de ellos incendiados, bidones de gasolina, herramientas, tornos, armamento, papeles, cadáveres, carros agrícolas y ganado abandonado cubren de tal modo la carretera que materialmente es imposible llegar en coche a la frontera."
Comunicat feixista. Campaña de Cataluña. 9F1939

Testimonis: Albert Pallàs

"La gente de tanta que íbamos parecíamos un reguero de hormigas, cuando sólo faltaba media hora para llegar a Francia, encontramos otra vez a mi padre y al Fuentes pues ya se consideraron a salvo. Allí descansamos un rato, que serían entonces las 11 de la mañana. Así hicimos la última etapa sobre tierra catalana y allá a las 12 del mediodía entrábamos en Francia y dejábamos la Patria querida. ¡Quizás para siempre!"
Albert Pallàs i Vila (Balaguer, 1920-1974)
Manuscrits recuperats per la seva filla a l'exili

Testimonis: Miquel Adillón

"Cené con ellos y por la noche asistimos a un mitin antifascista en un teatro del pueblo. Mi primo me presentó a los organizadores y me ofrecieron tomar la palabra en nombre del POUM. Era la primera vez que hablaba en público y no debí de hacerlo mal ya que fui muy aplaudido. Hablé de la necesidad de formar un ejército del pueblo, con oficialidad salida del pueblo, a fin de conseguir las fuerzas que serían necesarias para conservar la revolución y defenderla de nuevos fascismos. Una unión de todos los partidos para ganar la guerra."

"La batalla del Ebro era el último coletazo de un ejército vencido en las trincheras. El ejército de una República vencida en los parlamentos europeos. Las esperanzas de que situaciones internacionales y de la Sociedad de Naciones, vinieran a salvar la República, aunque fuera a través de un armisticio, se esfumaron. Las naciones democráticas temían a Hitler y a Musolini, pero más temían aún a Rusia y a Stalin. Cuando, después de dos meses largos de encarnizada lucha, el Ejército Republicano derrotado fue obligado a desalojar la cabeza de puente del Ebro, la guerra estaba sentenciada".
Miquel Adillón i Baucells. Autobiografia. El último soldado del POUM. Autoeditat
El meu sincer record per en Miquel Adillón (1921-2007)
Jordi Roca

La segona edició del llibre (maig 2007) es pot comprar aquí.

Testimonis: Olívia Castellví

"El terra era tot sorra, ni un bri d'herba. En arribar nosaltres feia un vent tan fort que era impossible caminar amb els ulls oberts. La sorra se'ns clavava a les cames i a la cara com si fossin les punxes del maleït filat. Caminant una mica, amb molta dificultat, vam arribar a una barraca de fusta, on uns gendarmes ens tornaren a fer fitxes i van dir-nos que havíem arribat al final del viatge. Érem al camp de concentració d'Argelers".
Otília Castellví: De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi. Quaderns Crema

Pel febrer a Vic!

Momama informa:

els dies 16 i 17 de febrer de 2008

a l'Institut del Teatre de Vic

es representa:

Punxes a la sorra

Punxes a la sorra és la història de dues dones embarassades que han d’abandonar el país degut a l’avanç de les tropes feixistes el gener del 1939. Parla d’un exili forçós i decadent on la lluita per la supervivència i la pugna per uns ideals topaven a la impertorbable sorra del camp d’Argelers. Parla també de la generositat, el desencís, l’amistat, la nostàlgia i de la llum d'una maternitat que arriba massa tard per una però esdevé la vida per a l'altra.

Amb text de Jordi Roca

Direcció de Montse Rodríguez

Interpretació d'Aina de Cos, Marta Esmarats i Marta Pons

Disseny d'il.luminació de Quim Blancafort

Espai sonor de Toni Vilalta

Peça musical de Lluís Soler

Escenografia de Momama

Ajudantia de direcció de Gerard Guix

Aviat noves representacions

La gent que va quedar sense entrades a l'estrena i la resta de gent que vol veure "Punxes a la sorra" sembla que estarà de sort aquest 2008. Estem tenint contactes amb diferents llocs per fer novament l'obra i en aquest bloc anirem informant de les dates quan estiguin lligades, estigueu atents i passeu unes molt Bones Festes!
Foto: "La maternitat un dia d'octubre del 2007" de JRoca

L'estrena

Faltant cinc minuts per l'entrada del públic a la sala vaig anar a saludar les actrius al vestuari i em vaig sorprendre en veure que jo estava molt més nerviós que elles, em van transmetre una tranquil·litat que va durar tota l'obra ja que vaig veure en els seus ulls que quedaria perfecte com al final va ser. Les entrades es van exhaurir en cinc minuts i molta gent va quedar-se a fora, és la nota negativa de la vetllada. Durant l'obra vaig quedar-me al costat de la taula de control on en Toni, la Montse i en Gerard van fer funcionar els llums, el so, la música i altres efectes; vaig pronunciar per dins cada paraula de cada diàleg que va sorgir en l'hora i vint minuts que va durar, i jo que em pensava que no tenia capacitat de memorització!
Al final els aplaudiments van ser espectaculars i en baixar a saludar les mirades emocionades dels amics que ens van acompanyar a l'instant, veia com tenien ganes de venir a expressar què els havia semblat i els amics que van venir són dels que no diuen mentides. A la sorra mateix on s'havia desenvolupat l'acció vam seure les tres actrius, la Montse i jo per obrir un petit col·loqui sobre el projecte. La gent que es va quedar esperava que diguéssim alguna cosa i els vaig demanar a veure si tenien alguna pregunta, en haver-hi només silencis vaig explicar el procés en l'escriptura del text i una mica la simbologia dels personatges, com sempre que he de parlar en públic em vaig deixar coses per dir però vaig quedar content per haver lloat l'educació republicana a Catalunya simbolitzada en el personatge de la Mercè, un espontani del públic ho va agrair, era un mestre, com jo. En acabar el curt col·loqui (ens van dir que no es podia allargar massa), vam començar a desmuntar l'escenari i escombrar la sorra mentre parlàvem amb amics, familiars, coneguts i públic en general que venia a saludar. Vam estar parlant amb l'Assumpta Montellà i un grup que van venir de diferents llocs i les crítiques van ser positives, és bo venint de gent que coneix bé el tema de la maternitat d'Elna. En acabar vam anar a sopar convençuts que el treball en equip dóna fruits i que la representació d'ahir només va ser el principi, vam recordar que una iaia que estava a les primeres files va esmentar encantada que tots som molts joves. Sí, tenim entre 28 i 32 anys.
Jordi Roca i Font
Foto: "Construint somnis" de JRoca
Crònica al bloc d'Assumpta Montellà

Tot a punt

Tot a punt per a l'estrena. Ens sap molt greu no poder atendre totes les peticions d'entrades que hem rebut ja que només hi ha capacitat per 100 persones. Qui no tingui entrada pot anar a l'Institut del teatre una hora abans per intentar aconseguir-ne, confiem en fer més vegades Punxes a la sorra per complaure el màxim de gent possible i agraïm a tothom el suport que ens esteu donant.
Moltes gràcies.
Foto: preparatius 3 dies abans.

Moltes gràcies Assumpta!

Pont intens d'assajos i de preparatius per a l'estrena i un sopar que esperàvem amb candeletes. Ahir a la nit l'equip de Punxes a la sorra vam sopar amb l'Assumpta Montellà i vam parlar àmpliament de diversos temes sobre la recuperació de la memòria històrica, la maternitat d'Elna, el "setè camió", les interessants anècdotes de les conferències que fa arreu del país i l'obra de teatre. Teníem moltes preguntes a fer-li a la historiadora que va donar a conèixer aquesta història que finalment ha derivat en el nostre projecte teatral i també a altres projectes com la pel·lícula que prepara en Manuel Huerga. Les sensacions van ser magnífiques i la vetllada excel·lent, esperem que es repeteixi perquè em sembla que no m'equivoco si dic que és només l'inici d'alguna cosa gran.
Moltes gràcies Assumpta!
Consulteu més fotografies en aquest àlbum virtual Flickr.

Argelers 2007

Si llegim bé el que posa en aquest panell informatiu proper a l'hotel du Lido a Argelers veurem que no hi diu gran cosa. Sobta també que l'anomenin el "camp dels espanyols" i que no hi hagi informació en castellà quan milers de persones que hi van ser eren refugiats espanyols vinguts d'arreu de l'estat.
Fixem-nos també en el que diu la pàgina web oficial d'Argelers (en català) on no és fàcil trobar referències el camp.

Retrats

Avui desenes de fotografies poblen les parets de la maternitat d'Elna. La senyora Isabel, que era el nom pel que es coneixia a l'Elisabeth, no se'n perdia ni una i feia moltes fotos de les "seves" criatures.
A Punxes a la sorra hi ha referències a les fotos de la maternitat.
Foto: JRoca

Al web de l'Institut del Teatre

Ja tenim informació actualitzada sobre l'estrena a aquest enllaç de l'Institut del Teatre.

No en queda res

Actualment a Argelers no hi queda res del que va passar a partir de l'any 39. La gran platja d'Argelers avui és un gran reclam turístic i on començava el camp ara hi ha un bosquet de pins. La resta són hotels, restaurants, xiringuitos i quioscos típics de zona turística.
A les fotografies tirades l'abril del 2007 veiem un discret monument amb una placa que explica els fets just al lloc on començava el camp, davant de l'hotel Lido, si hi aneu és fàcil trobar aquest hotel, el camp s'allargava fins on ara hi ha un càmping, també es veu un rierol que és esmentat a l'obra. El poble d'Argelers també té un altre lloc pel record: és una espècie de monument apartat que ells anomenen "cementiri dels espanyols", allà hi ha un jardinet en mal estat sobre una fossa comuna i una placa amb alguns noms, res més, algú hi va deixar una bandera legítima de la República, la nostra aportació va ser una planta i una fulla on vaig escriure "Visca la llibertat, mori el feixisme". Mig any més tard hi vam tornar a veure si en quedava res i no ens va sorprendre veure que ni planta ni full havien sobreviscut, la bandera també havia desaparegut.
Als llocs d'informació turística d'Argelers i Sant Cebrià contesten incòmodes si els demanes sobre els vestigis dels camps, et diuen "no queda nada, no queda nada". Quan es faci la pel·lícula i el lloc s'ompli de curiosos a la recerca del passat hauran de ser més amables, ja s'ho trobaran.
Text i fotos: Jordi Roca i Font. Cliqueu-les per veure-les més grans.

Promeses feixistes

Primavera del 39, la guerra civil va acabar.
La vida als camps era molt dura, molta gent no aguantava i tornava a casa amb la promesa dels franquistes de no represaliar a ningú que no tingués delictes de sang. Per desgràcia eren només promeses i una vegada a l'Espanya feixista els vencedors s'encarregaven de demostrar als vençuts qui havia guanyat la guerra.
A les fotos veiem una forta discussió entre la Carme i la Mercè.

Els guardians dels camps

Els camps de refugiats del Sud de França van ser vigilats per senegalesos i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians. Malauradament moltes vegades els guardians aconseguien el seu objectiu.
A Punxes a la sorra hi ha referències als guardians africans.
A la primera foto veiem la Montse Rodríguez (d'esquena) donant instruccions a la Marta Esmarats i la Marta Pons en una escena que es desenvolupa a Argelers.
A la segona foto les dues actrius escenifiquen una de les primeres escenes en el seu camí a l'exili francès.

Marruecos

Aquesta foto correspon a la sala de parts de la maternitat d'Elna que les dones anomenaven Marruecos. Per la zona republicana corrien històries sobre la ferocitat de les tropes anomenades "Moros de Franco", eren molt temuts i per això de la sala de parts en van dir així, el part era també un moment temut. Per sort les dones que van parir allà van ser afortunades ja que als camps o a unes quadres de cavalls properes a Perpinyà on portaven a parir les dones dels camps la mortalitat infantil era altíssima.
A l'obra surten referències d'aquests fets.

Sinopsi

"Punxes a la sorra"

Aquesta és la història de dues dones que han d’abandonar el país degut a l’avanç de les tropes feixistes a Catalunya l’hivern del 39. Una vegada a França quedaran confinades a un camp de refugiats i passaran un seguit d’adversitats agreujades pel seu estat d’embaràs. Una de les dues tindrà la sort d’anar a la maternitat suïssa d’Elna, l’altra no.

Foto: "La maternitat" de JRoca

Mestres de la República

Aquesta foto s'exposa a la maternitat.
Al peu de foto hi diu: "L'Amèlia amb la Sílvia. És professora i defensa amb vigor les idees republicanes."
Com ha de ser!
Una de les protagonistes de Punxes a la sorra també és mestra de la República.

La senyora Fillols

La senyora Fillols era la llevadora d'Elna i sovint ajudava en els parts a la Maternitat. A l'obra s'hi fa una petita referència.
La foto és feta a la maternitat mateixa.