divendres, 30 de novembre de 2007

No en queda res



Actualment a Argelers no hi queda res del que va passar a partir de l'any 39. La gran platja d'Argelers avui és un gran reclam turístic i on començava el camp ara hi ha un bosquet de pins. La resta són hotels, restaurants, xiringuitos i quioscos típics de zona turística.
A les fotografies tirades l'abril del 2007 veiem un discret monument amb una placa que explica els fets just al lloc on començava el camp, davant de l'hotel Lido, si hi aneu és fàcil trobar aquest hotel, el camp s'allargava fins on ara hi ha un càmping, també es veu un rierol que és esmentat a l'obra. El poble d'Argelers també té un altre lloc pel record: és una espècie de monument apartat que ells anomenen "cementiri dels espanyols", allà hi ha un jardinet en mal estat sobre una fossa comuna i una placa amb alguns noms, res més, algú hi va deixar una bandera legítima de la República, la nostra aportació va ser una planta i una fulla on vaig escriure "Visca la llibertat, mori el feixisme". Mig any més tard hi vam tornar a veure si en quedava res i no ens va sorprendre veure que ni planta ni full havien sobreviscut, la bandera també havia desaparegut.
Als llocs d'informació turística d'Argelers i Sant Cebrià contesten incòmodes si els demanes sobre els vestigis dels camps, et diuen "no queda nada, no queda nada". Quan es faci la pel·lícula i el lloc s'ompli de curiosos a la recerca del passat hauran de ser més amables, ja s'ho trobaran.
Text i fotos: Jordi Roca i Font. Cliqueu-les per veure-les més grans.

dimecres, 28 de novembre de 2007

Promeses feixistes



Primavera del 39, la guerra civil va acabar.
La vida als camps era molt dura, molta gent no aguantava i tornava a casa amb la promesa dels franquistes de no represaliar a ningú que no tingués delictes de sang. Per desgràcia eren només promeses i una vegada a l'Espanya feixista els vencedors s'encarregaven de demostrar als vençuts qui havia guanyat la guerra.
A les fotos veiem una forta discussió entre la Carme i la Mercè.

dimarts, 27 de novembre de 2007

Els guardians dels camps



Els camps de refugiats del Sud de França van ser vigilats per senegalesos i espahís a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians. Malauradament moltes vegades els guardians aconseguien el seu objectiu.
A Punxes a la sorra hi ha referències als guardians africans.
A la primera foto veiem la Montse Rodríguez (d'esquena) donant instruccions a la Marta Esmarats i la Marta Pons en una escena que es desenvolupa a Argelers.
A la segona foto les dues actrius escenifiquen una de les primeres escenes en el seu camí a l'exili francès.

dissabte, 24 de novembre de 2007

Marruecos


Aquesta foto correspon a la sala de parts de la maternitat d'Elna que les dones anomenaven Marruecos. Per la zona republicana corrien històries sobre la ferocitat de les tropes anomenades "Moros de Franco", eren molt temuts i per això de la sala de parts en van dir així, el part era també un moment temut. Per sort les dones que van parir allà van ser afortunades ja que als camps o a unes quadres de cavalls properes a Perpinyà on portaven a parir les dones dels camps la mortalitat infantil era altíssima.
A l'obra surten referències d'aquests fets.

divendres, 23 de novembre de 2007

Sinopsi


"Punxes a la sorra"

Aquesta és la història de dues dones que han d’abandonar el país degut a l’avanç de les tropes feixistes a Catalunya l’hivern del 39. Una vegada a França quedaran confinades a un camp de refugiats i passaran un seguit d’adversitats agreujades pel seu estat d’embaràs. Una de les dues tindrà la sort d’anar a la maternitat suïssa d’Elna, l’altra no.

Foto: "La maternitat" de JRoca

dimecres, 21 de novembre de 2007

Mestres de la República


Aquesta foto s'exposa a la maternitat.
Al peu de foto hi diu: "L'Amèlia amb la Sílvia. És professora i defensa amb vigor les idees republicanes."
Com ha de ser!
Una de les protagonistes de Punxes a la sorra també és mestra de la República.

dimarts, 20 de novembre de 2007

La senyora Fillols


La senyora Fillols era la llevadora d'Elna i sovint ajudava en els parts a la Maternitat. A l'obra s'hi fa una petita referència.
La foto és feta a la maternitat mateixa.